Escofet 1886

In Encamp, the landscape sets the pace. Parc de l’Ossa creates a new meeting place where nature, activity and everyday life come together in an environment designed to be explored, shared and enjoyed throughout the year.
Our intervention supports this way of experiencing the park through a range of furniture and lighting solutions. MILENIO, TRAMET, FUL and PRISMA are integrated throughout its paths and gathering areas, creating places to pause, meet and enjoy the surroundings. An intervention where each element contributes to a coherent experience of public space and its landscape.

ESP
En Encamp, el paisaje marca el ritmo. Parc de l’Ossa crea un nuevo espacio de encuentro donde naturaleza, actividad y vida cotidiana conviven en un entorno pensado para ser recorrido, compartido y disfrutado durante todo el año.
Nuestra intervención acompaña esta manera de habitar el parque a través de diferentes soluciones de mobiliario e iluminación. MILENIO, TRAMET, FUL y PRISMA se integran en sus recorridos y zonas de estancia, creando lugares para detenerse, encontrarse y disfrutar del entorno. Una intervención donde cada elemento contribuye a construir una experiencia coherente del espacio público y su paisaje.

CAT
A Encamp, el paisatge marca el ritme. El Parc de l’Ossa crea un nou espai de trobada on natura, activitat i vida quotidiana conviuen en un entorn pensat per ser recorregut, compartit i gaudit durant tot l’any.
La nostra intervenció acompanya aquesta manera d’habitar el parc a través de diferents solucions de mobiliari i il·luminació. MILENIO, TRAMET, FUL i PRISMA s’integren en els seus recorreguts i zones d’estada, creant espais per aturar-se, trobar-se i gaudir de l’entorn. Una intervenció on cada element contribueix a construir una experiència coherent de l’espai públic i el seu paisatge.

A city that invites play is a city that leaves room for the unexpected. Public spaces that do not prescribe a single way of being used, but instead invite us to discover, imagine, move, meet and make them our own.
We understand the playable city as one that expands the possibilities of use and encourages interaction between people, objects and their surroundings. Because when design opens the door to new ways of inhabiting public space, the city becomes more than a place to pass through: it becomes a place to stay, connect and play.

ESP
Una ciudad que invita a jugar es una ciudad que deja espacio para lo inesperado. Espacios públicos que no prescriben una única forma de ser utilizados, sino que invitan a descubrir, imaginar, moverse, encontrarse y hacerlos propios.
Entendemos la ciudad jugable como aquella que amplía las posibilidades de uso y favorece la interacción entre las personas, los objetos y su entorno. Porque cuando el diseño abre la puerta a nuevas formas de habitar el espacio público, la ciudad deja de ser únicamente un lugar de paso y se convierte en un lugar donde quedarse, relacionarse y jugar.

CAT
Una ciutat que convida a jugar és una ciutat que deixa espai per a allò inesperat. Espais públics que no prescriuen una única manera de ser utilitzats, sinó que conviden a descobrir, imaginar, moure’s, trobar-se i fer-los propis.
Entenem la ciutat jugable com aquella que amplia les possibilitats d’ús i afavoreix la interacció entre les persones, els objectes i el seu entorn. Perquè quan el disseny obre la porta a noves maneres d’habitar l’espai públic, la ciutat deixa de ser només un lloc de pas i es converteix en un lloc on quedar-se, relacionar-se i jugar.

A double-layer outdoor paving block manufactured by vibropressing, designed to allow different laying configurations with varying levels of rainwater permeability.
Designed by Elías Torres and José Antonio Martínez Lapeña, the Barcelona-based architecture studio founded in 1968 by Elías Torres and José Antonio Martínez Lapeña. Since then, they have built an extensive body of work characterized by its formal quality and commitment to experimentation across different architectural scales and typologies.

ESP
Adoquín bicapa para exterior fabricado mediante vibroprensado, que permite diferentes configuraciones con distintos porcentajes de percolación del agua de lluvia.
Diseñado por Elías Torres and José Antonio Martínez Lapeña, estudio de arquitectura fundado en Barcelona en 1968 por Elías Torres y José Antonio Martínez Lapeña. Desde entonces, han desarrollado una extensa obra caracterizada por su calidad formal y su compromiso con la experimentación en diferentes escalas y tipologías arquitectónicas.

CAT
Llamborda bicapa per a exterior fabricada mitjançant vibropremsatge, que permet diferents configuracions amb diversos percentatges de percolació de l’aigua de pluja.
Dissenyada per Elías Torres and José Antonio Martínez Lapeña, estudi d’arquitectura fundat a Barcelona l’any 1968 per Elías Torres i José Antonio Martínez Lapeña. Des d’aleshores, han desenvolupat una extensa obra caracteritzada per la seva qualitat formal i el compromís amb l’experimentació en diferents escales i tipologies arquitectòniques.

September is more than the start of a new school year. It is the moment when cities rediscover their daily rhythm.
School surroundings become places of encounter, movement and learning beyond the classroom. Spaces where safety, accessibility, shade and nature shape the everyday experience of children and their families. In Madrid, this transformation takes shape through urban interventions designed to calm traffic, encourage active mobility and create healthier, more welcoming public spaces. Because designing school environments is also designing the city of tomorrow.

ESP
Septiembre es mucho más que el inicio del curso. Es el momento en que la ciudad recupera su ritmo cotidiano.
Los entornos escolares se convierten en espacios de encuentro, movimiento y aprendizaje más allá de las aulas. Lugares donde la seguridad, la accesibilidad, la sombra y la naturaleza contribuyen a mejorar la experiencia diaria de niños, niñas y sus familias. En Madrid, esta transformación toma forma a través de intervenciones urbanas diseñadas para pacificar el tráfico, fomentar la movilidad activa y crear espacios públicos más saludables y acogedores. Porque diseñar entornos escolares también es diseñar la ciudad del futuro.

CAT
El setembre és molt més que l’inici del curs. És el moment en què la ciutat recupera el seu ritme quotidià.
Els entorns escolars es converteixen en espais de trobada, de moviment i d’aprenentatge més enllà de les aules. Llocs on la seguretat, l’accessibilitat, l’ombra i la natura contribueixen a millorar l’experiència diària dels infants i de les seves famílies. A Madrid, aquesta transformació pren forma a través d’intervencions urbanes pensades per pacificar el trànsit, fomentar la mobilitat activa i construir espais públics més saludables i acollidors. Perquè dissenyar entorns escolars també és dissenyar la ciutat del futur.

EN
Every city has its own way of inhabiting public space.
Across Germany, our pieces become part of squares, promenades and gathering places where design naturally accompanies everyday life.
From Munich to Ingelheim, via Arnsberg and Düsseldorf, Abril, Lungo Mare, Serp Slope and Mayo reflect a shared vision of public space: solutions that integrate seamlessly into diverse contexts while preserving their identity.

ESP
Cada ciudad tiene una manera distinta de habitar el espacio público.
En Alemania, nuestras piezas forman parte de plazas, paseos y espacios de encuentro donde el diseño acompaña la vida cotidiana con naturalidad.
De Múnich a Ingelheim, pasando por Arnsberg y Düsseldorf, Abril, Lungo Mare, Serp Slope y Mayo reflejan una misma forma de entender el espacio público: soluciones capaces de integrarse en contextos muy diversos sin renunciar a su identidad.

CAT
Cada ciutat té una manera diferent d’habitar l’espai públic.
A Alemanya, les nostres peces formen part de places, passeigs i espais de trobada on el disseny acompanya la vida quotidiana amb naturalitat.
De Munic a Ingelheim, passant per Arnsberg i Düsseldorf, els nostres Abril, Lungo Mare, Serp Slope i Mayo reflecteixen una mateixa manera d’entendre l’espai públic: solucions capaces d’integrar-se en contextos molt diversos sense renunciar a la seva identitat.

ENG

Pau Casaldàliga sees design as a tool for addressing real needs through simple, efficient and lasting solutions, combining architecture, research, public service and a deep commitment to construction innovation. This shared vision has led Escofet to create Huella and Digital, two modular concrete systems that shape public space through flexibility and innovation.

ESP

Pau Casaldàliga entiende el diseño como una herramienta para resolver necesidades reales mediante soluciones sencillas, eficientes y duraderas, combinando arquitectura, investigación, gestión pública e innovación constructiva. De esta visión compartida con Escofet nacen Huella y Digital, dos sistemas modulares de hormigón que configuran el espacio público desde la flexibilidad y la innovación.

CAT

Pau Casaldàliga entén el disseny com una eina per donar resposta a necessitats reals amb solucions senzilles, eficients i duradores, combinant arquitectura, recerca, gestió pública i innovació constructiva. D’aquesta visió compartida amb Escofet neixen Huella i Digital, dos sistemes modulars de formigó que configuren l’espai públic des de la flexibilitat i la innovació.

Geometry that shapes the landscape.
The Zuera bench is defined by the simplicity of its form: a two-metre concrete volume with a subtle forward inclination that gives the piece its distinctive character.
Designed by architects Iñaki Alday and Margarita Jover for the regeneration of the Gállego River banks in Zuera (Aragón), the system combines modules with and without backrests, adapting naturally to different public space configurations. A project recognised with the 2002 European Prize for Urban Public Space.

ESP
La geometría que construye el paisaje.
El banco Zuera se define por la sencillez de su forma: un volumen de hormigón de dos metros de longitud con una ligera inclinación hacia delante que le confiere su carácter.
Diseñado por los arquitectos Iñaki Alday y Margarita Jover para la recuperación de las riberas del río Gállego a su paso por Zuera (Aragón), el sistema combina módulos con y sin respaldo, adaptándose con naturalidad a distintas configuraciones del espacio público. Un proyecto reconocido con el Premio Europeo de Espacio Público Urbano 2002.

CAT
La geometria que construeix el paisatge.
El banc Zuera es defineix per la senzillesa de la seva forma: un volum de formigó de dos metres de longitud amb una lleugera inclinació cap endavant que li confereix el seu caràcter.
Dissenyat pels arquitectes Iñaki Alday i Margarita Jover per a la recuperació de les ribes del riu Gállego al seu pas per Zuera (Aragó), el sistema combina mòduls amb i sense respatller, adaptant-se amb naturalitat a diferents configuracions de l’espai públic. Un projecte reconegut amb el Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà 2002.

ZUERA by

30 years shaping the landscape.
Designed by Gonzalo Milá and Juan Carlos Inés in 1996, Sillarga and Sicurta introduced a new way of inhabiting public space: more comfortable, more human and seamlessly integrated into the landscape. Thirty years later, they continue to prove that the quality of a design is measured not by how long it has existed, but by its ability to remain contemporary.

ESP
30 años habitando el paisaje.
Diseñadas por Gonzalo Milá y Juan Carlos Inés en 1996, Sillarga y Sicurta nacieron para ofrecer una nueva forma de habitar el espacio público: más cómoda, más humana y plenamente integrada en el paisaje. Treinta años después, siguen demostrando que la calidad de un diseño no se mide por el tiempo que lleva existiendo, sino por su capacidad para seguir siendo contemporáneo.

CAT
30 anys habitant el paisatge.
Dissenyades per Gonzalo Milá i Juan Carlos Inés l’any 1996, Sillarga i Sicurta van néixer per oferir una nova manera d’habitar l’espai públic: més còmoda, més humana i plenament integrada en el paisatge. Trenta anys després, continuen demostrant que la qualitat d’un disseny no es mesura pel temps que fa que existeix, sinó per la seva capacitat de continuar sent contemporani.

Design by & Juan Carlos Inés

Every waterfront is a line of encounter.
Between land and water. Between movement and pause. Between the city and the horizon.
In Marina di Pisa, the urban furniture gives structure to this threshold without defining it, creating places to pause, observe and experience the coastline naturally.
Because the best public space architecture does not compete with the landscape: it gives it rhythm.

ESP
Todo paseo marítimo es una línea de encuentro.�Entre la tierra y el agua. Entre el movimiento y la pausa. Entre la ciudad y el horizonte.
En Marina di Pisa, el mobiliario urbano ordena ese límite sin definirlo, ofreciendo lugares donde detenerse, observar y recorrer el litoral con naturalidad.
Porque la mejor arquitectura del espacio público no compite con el paisaje: le da ritmo.

CAT
Tot passeig marítim és una línia de trobada.�Entre la terra i l’aigua. Entre el moviment i la pausa. Entre la ciutat i l’horitzó.
A Marina di Pisa, el mobiliari urbà ordena aquest límit sense definir-lo, oferint espais per aturar-se, observar i recórrer el litoral amb naturalitat.
Perquè la millor arquitectura de l’espai públic no competeix amb el paisatge: li dona ritme.

The city needs moments of pause, too.
Among trees, water and everyday paths, urban furniture becomes more than an object. It becomes part of the landscape—a place to stop, watch the light shift through the leaves, or simply let time pass.
In Gliwice, our elements accompany the park’s architecture with a quiet presence. Durable materials, restrained geometries and a careful integration that engages with the surrounding vegetation rather than competing with it. Because when design finds balance with its environment, public space is experienced differently.

ESP
La ciudad también necesita pausas.
Entre árboles, agua y recorridos cotidianos, el mobiliario deja de ser un objeto para convertirse en parte del paisaje. Un lugar donde detenerse, observar cómo cambia la luz entre las hojas o simplemente dejar pasar el tiempo.
En Gliwice, nuestras piezas acompañan la arquitectura del parque con una presencia discreta. Materiales duraderos, geometrías serenas y una implantación que dialoga con la vegetación sin imponerse sobre ella. Porque cuando el diseño encuentra el equilibrio con el entorno, el espacio público se vive de otra manera.

CAT
La ciutat també necessita pauses.
Entre arbres, aigua i recorreguts quotidians, el mobiliari urbà deixa de ser un objecte per convertir-se en part del paisatge. Un lloc on aturar-se, observar com la llum es filtra entre les fulles o, simplement, deixar passar el temps.
A Gliwice, les nostres peces acompanyen l’arquitectura del parc amb una presència discreta. Materials duradors, geometries serenes i una implantació curosa que dialoga amb la vegetació sense imposar-s’hi. Perquè quan el disseny troba l’equilibri amb el seu entorn, l’espai públic es viu d’una altra manera.

LENA by Manuel Riusanchez